Segons l’observatori militar Global Fire Power, els exercits més poderosos del planeta són, per aquest ordre, els dels Estats Units, Rússia, i la República Popular de la Xina. Tot i que aquest fet no suposa cap sorpresa, si que planteja però un interrogant pel que fa a quant és el que gasta cadascuna d’aquestes tres potències en els seus exercits, i com ha evolucionat aquesta despesa durant els darrers anys:
D’acord amb aquestes dades, la Xina manté la seva despesa estable al voltant del 2% del seu PIB (el que suposa importants increments interanuals en termes absoluts donat el gran creixement del seu PIB durant els darrers 20 anys, situat en una mitjana propera al 9-10%), mentre que la despesa de Rússia i els EUA ha anat variant substancialment durant les darreres dues dècades, podent-se apreciar un cert nivell de correlació entre ambdues. Durant els anys 90 els dos països van reduir la seva despesa militar degut a la distensió que es va produir amb la fi de la Guerra Freda, després de la caiguda de la URSS l’any 1991. Això, unit a la greu crisi econòmica que va travessar Rússia durant aquella dècada, va facilitar una reducció progressiva dels pressupostos militars per part de les dues potències. A partir de l’any 1999 però, la progressiva millora de la situació econòmica a Rússia (provocada en bona mesura gràcies a l’increment dels preus del petroli i del gas) i l’entrada en escena de Vladimir Putin -disposat a tornar a Rússia el seu paper com a un dels pols principals de poder mundial-, unida a l’arribada a la Casa Blanca del republicà George W. Bush -amb una administració dominada pels sectors més neoconservadors- van posar les bases per a un nou increment de les despeses militars. La “guerra contra el terrorisme”, les invasions d’Iraq i d’Afganistan, l’anunci dels plans dels EUA per a la construcció d’un escut antimíssils al cor d’Europa, l’expansió de la OTAN fins a les fronteres de Rússia, la guerra russo-georgiana, entre d’altres factors, han generat un clima que ha propiciat un rearmament per part de les dues principals potències militars del planeta.
Tot i que amb l’inici de la presidència de Barack Obama a principis de 2009 es va produir un “reset” en les relacions russo-americanes, amb l’objectiu de rebaixar les tensions, fets com ara l’acceleració de l’apropament russo-xinès, la intervenció de la OTAN a Líbia o la gestió d’assumptes com ara el conflicte sirià fa que avui en dia uns i altres tornin a mirar-se (i tractar-se) amb desconfiança i una certa hostilitat. I els pressupostos militars, evidentment, ho noten.
eurasiacat 