Racisme i immigració a Rússia: l’abast de la tragèdia

El passat diumenge dia 13 d’octubre a la tarda, prop d’un miler de manifestants russos es van congregar al districte Biryulyovo del sud de Moscou per protestar per la mort d’un jove de 25 anys, Yegor Scherbakov, quan tornava a casa amb la seva parella el dia 10 a la nit. Scherbakov va morir assassinat presumptament a mans d’un home d’origen caucàsic, després de que aquest intentés assetjar la parella de la víctima.

La manifestació va degenerar en disturbis quan una part important dels manifestants van atacar un mercat regentat per immigrants procedents del Caucas. La passivitat inicial dels cossos d’intervenció especial OMON (que contrasta amb l’agressivitat que empren contra opositors polítics) va provocar que durant una bona estona els manifestants, una barreja d’ultranacionalistes i veïns de la zona, es dediquessin impunement a causar danys contra vehicles, mobiliari urbà i zones del mercat. Finalment, la policia va actuar i el balanç va ser de 380 persones detingudes.

Russia Moscow Unrest
Manifestants el passat 13 de Octubre a Moscou en protesta per la mort de Yegor Scherbakov | Font: Spiegel.de


Els habitants de la zona responsabilitzen la policia per la seva passivitat davant la creixent onada de criminalitat per part d’immigrants i la presència als barris de cada cops més immigrants il·legals. Com a conseqüència de l’assassinat, un total de 1.200 persones d’origen caucàsic i centreasiàtic han estat detingudes i interrogades per la policia en una batuda massiva al barri.

Uns fets similars es van produir el desembre de 2010, quan uns 5.000 ultres del Spartak de Moscou es van concentrar a la plaça Manezhnaya (al costat del Kremlin) per protestar per la mort d’Igor Sviridov, un jove de 28 anys aficionat d’aquell equip assassinat d’un tret en el transcurs d’una baralla amb un grup d’immigrants del Caucas Nord. En aquella ocasió, el que va començar com una protesta pacífica va degenerar en múltiples agressions contra persones d’aparença caucàsica o centreasiàtica i en una batalla campal contra la policia, amb dotzenes de persones detingudes.

Immigració i complexitat multiètnica 

Les creixents tensions interètniques a Moscou han estat molt presents a l’agenda política durant els darrers mesos, i la qüestió de la immigració il·legal va ser un dels temes centrals durant la campanya per a les eleccions a l’alcaldia de la ciutat del darrer més de setembre. Els discursos antiimigració van ser un comú denominador entre la gran majoria de candidats, inclòs el popular opositor i favorit d’occident Alexey Navalny.

Centenars de milers d’immigrants provinents de les antigues repúbliques soviètiques de l’Àsia Central i el Caucas Sud viuen avui en dia a la capital russa, molts dels quals treballen en llocs de feina mal pagats al sector de la construcció o en mercats alimentaris, una part important sense permís legal de residència. A les línies divisòries ètniques s’hi afegeixen les religioses, donat que la majoria russa ortodoxa es veu desafiada en molts barris per una creixent població musulmana provinent tant del Caucas Nord rus com de les zones abans esmentades.

Aquests xocs i la creixent desconfiança interètnica són en gran mesura conseqüència del boom migratori que viu Rússia actualment. Segons les dades publicades pel Servei Federal d’Estadística rus, de 2010 a 2012 els fluxos migratoris cap a Rússia s’han disparat, passant de 191.656 entrades el 2010 a 417.681 el 2012, multiplicant-se un 117% (Taula 1). D’altra banda, del total d’immigrants que van entrar a Rússia el 2012, un 87% provenen d’altres països de la CEI (Comunitat d’Estats Independents, que agrupa totes les antigues repúbliques soviètiques amb l’excepció dels països bàltics i Geòrgia), i un 65% dels països de l’Àsia Central (Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Kirguizistan i Tadjikistan)  i el Caucas Sud (Armènia i l’Azerbaidjan) que formen part d’aquesta organització.

Racisme1

Amb l’excepció del Kirguizistan i l’Azerbaidjan, els fluxos migratoris provinents dels països centreasiàtics i sud caucàsics han viscut unes crescudes significatives durant els darrers dos anys, sobretot en el cas dels immigrants tadjiks i uzbeks (Taula 2). La difícil situació econòmica i l’aïllament geogràfic del país en el cas del Tadjikistan (amb una de les economies més subdesenvolupades de l’Àsia) i les pèssimes condicions de treball i de vida que existeixen a l’Uzbekistan (on la riquesa es reparteix entre molt poques mans, tot i tenir uns creixements anuals del PIB de entre el 7% i el 8% des del 2008 gràcies a l’increment de les exportacions de gas i petroli) han empès una part creixent de la població d’aquests països a emigrar cap a l’antiga metròpoli. Un altre dels factors que expliquen aquest increment progressiu és “l’efecte crida” que va tenir una modificació en la legislació russa l’any 2007, la qual simplifica els tràmits per a la legalització de treballadors immigrants.

Racisme2

A més a més, l’increment dels fluxos migratoris des de les antigues repúbliques de la URSS cap a Rússia no es pot entendre sense tenir en compte l’època de bonança econòmica per la que travessa el país, amb una mitjana de creixement del PIB de més del 4% entre 2010 i 2012 i una taxa d’atur que en aquests moments se situa al 5,2%. Com a resultat d’aquest boom migratori, el nombre d’immigrants d’origen centreasiàtic i sud caucàsic (incloent-hi Geòrgia) que viuen a Rússia avui en dia s’ha disparat, amb unes xifres que segons el Servei Federal Migratori rus van dels vint-i-dos mil turkmens fins els prop de tres milions d’uzbeks (Taula 3).

Racisme3

El resultat de tot això és prou evident. D’acord amb les dades de la OCDE, avui en dia Rússia és el segon país del món on hi viu un major nombre d’immigrants -només precedit pels dels Estat Units-, amb prop de 11,2 milions, el que suposa un 8% de la població. D’aquests, un 90% provenen d’altres antigues repúbliques de la URSS, i ni més ni menys que un 73% del Caucas Sud i de l’Àsia Central (un total de 8.209.000).

La majoria es concentren a les gran ciutats com Moscou o Sant Petersburg. A la capital, es calcula que hi viuen entre 2 i 3 milions d’immigrants provinents d’aquests països, sobre una població total d’uns 15 milions, segons Natalya Zubarevich, experta en política social de la Universitat Estatal de Moscou. A aquests, se els hi sumen les persones provinents de les repúbliques nord-caucàsiques russes, com ara Txetxenia, Ingúixia o el Daguestan, els quals són vistos també com a estrangers per molts russos ètnics i sovint pateixen els mateixos problemes de discriminació.

Percepció social envers la immigració

Pel que fa a quina és l’actitud dels russos envers els immigrants, l’estudi d’opinió publicat el 2011 pel centre d’investigacions sociològiques Levada ofereix dades molt rellevants. Preguntats sobre si senten hostilitat envers persones d’origen ètnic diferent, el percentatge que respon sovint o molt sovint ha anat pujant progressivament durant els darrers anys, des del 10% de 2002 fins el 20% de 2011, mentre els que responen mai o gairebé mai ha baixat del 88% fins el 75% durant el mateix període.

Un 52% dels enquestats creu que els russos (en tant que russos ètnics) s’han tornat més ultranacionalistes durant els darrers 5-6 anys, per només un 14% que considera que s’hi han tornat menys. Preguntats per quines són les possibles causes del creixement d’aquest ultranacionalisme, un 44% respon que es deu a l’actitud provocativa de les minories ètniques (respecte a el 20% de l’any 2004), mentre que un 21% en culpa les difícils condicions de vida al país, un 15% els atemptats terroristes, i només un 5% els prejudicis ètnics de la població russa.

El suport total o parcial a la idea de “Rússia pels Russos” (en referència als russos ètnics) s’ha incrementat del 43% el 1998 o al 59% l’any 2011, mentre que els seus detractors s’han reduït del 44% al 34%. En aquest sentit, preguntats sobre quina seria la millor manera d’afrontar la qüestió de les minories ètniques, la idea de prohibir la seva entrada a Rússia té un suport entre els enquestats del 38% pel que fa als immigrants txetxens, 29% als tadjiks o 31% als georgians.

Analitzant la percepció dels russos envers els immigrants d’altres països de la CEI que treballen a la construcció a les ciutats russes, aquells que van respondre bastant o molt positiva s’ha reduït del 28% l’any 2001 fins al 14% el 2010, mentre que bastant o molt negativa s’ha incrementat del 33% al 40% en el mateix període.

Sobre que hauria de fer el govern rus amb els immigrants il·legals provinents d’altres països de la CEI, un 57% dels enquestats considera que haurien de ser expulsats del país (53% el 2006), mentre que un 20% creu que s’hauria de regularitzar la seva situació, ajudar-los a buscar una feina i integrar-los en la societat russa (una xifra que ha caigut 11 punts respecte al 31% del 2006).

Tanmateix, l’actitud dels enquestats envers actes racistes com ara les “Marxes Russes” no és ni molts menys majoritari. Aquestes marxes, manifestacions ultranacionalistes i de component racista que es cel·lebren en moltes ciutats russes el 4 de Novembre des de l’any 2005, reben el suport del 28%, mentre que un 48% les rebutja.  Pel que fa als disturbis que van tenir lloc a la plaça Manezhnaya de Moscou el desembre de 2010, només un 22% dels enquestats els aprova, mentre que el 57% hi estan en contra.

Violència racista i neonazi a Rússia: dades i fets

En paral·lel a l’increment d’aquestes tendències xenòfobes entre una part important de la població russa, durant els darrers quinze anys ha sorgit a Rússia una xarxa de grups neonazis, moltes vegades vinculats a faccions hooligans d’equips de futbol. Aquest moviment compta amb diverses organitzacions no legals com ara “Unitat Nacional Russa” o el “Partit Nacionalsocialista Rus”, les quals basen el seu discurs en posicions d’extrema dreta, defensant un racisme biològic, l’antisemitisme i el rebuig de tot allò que no sigui “ètnicament rus”, sovint identificant-se amb el mateix partit nacionalsocialista alemany. Fins el moment, tots els intents de constituir-se en partits polítics i concórrer a les eleccions han fracassat. Un dels darrers va ser Novaya Sila (“Força Nova”), organització il·legalitzada el 2012. Tot i no comptar amb representació parlamentaria, sovint compten amb la complicitat i el suport d’alguns diputats de la Duma, sobretot del Partit Liberal Democràtic de l’ultranacionalista Vladimir Zhirinovsky.

Els membres d’aquest moviment es compten en desenes de milers a tot el país –sobretot joves- i entre ells s’ha creat una autèntica subcultura, amb grups musicals de referència com ara “Kolovrat”, “Antisystem” o “Wotan Jugend”. Una de les seves principals activitats és la organització de la “Marxa Russa”, la qual el 2012 va aplegar unes 5.500 persones a Moscou, sota lemes com ara “Per una Rússia pura i blanca” o “Prou d’alimentar el Caucas”, i que se celebra el 4 de Novembre coincidint amb el Dia de la Unitat, establert pel Govern rus el 2005 com a nou dia nacional en substitució del Dia de la Revolució d’Octubre.

Durant els darrers anys, membres d’aquestes organitzacions també han estat els responsables d’atacs com ara assalts contra mercats i altres establiments regentats per immigrants (uns 17 entre 2006 i 2012). El 2012, deu membres del grup d’extrema dreta “Organització Autònoma de Combat Terrorista” van ser condemnats a entre 8 i 10 anys de presó per organitzar atacs amb explosius i incendis provocats contra establiments d’immigrants. També el 2012, membres de la banda de Yernelyan Nikolaev van ser sentenciats a dinou anys de presó per la seva participació en atacs contra immigrants.

Tot i que el focus principal d’atenció el reben les accions violentes contra immigrants centreasiàtics i caucàsics, persones residents a Rússia originàries d’altres procedències (especialment xinesos i africans) també són víctimes freqüents de les agressions per part de grups neo-nazis i ultra-nacionalistes en general. Segons les dades publicades pel centre rus d’informació i anàlisi Sova, entre el 2009 el 2012 es van produir a Rússia prop de mil agressions de caire xenòfob o racista, distribuïdes de la següent manera segons l’origen de les víctimes:

Racisme4

Tenint en compte aquestes dades, entre 2009 i 2012, els immigrants provinents de l’Àsia Central han patit un total de 337 atacs, 196 els d’origen caucàsic, 139 els ciutadans d’origen africà, 9 els originaris de països àrabs, 87 els immigrants vinguts d’altres països asiàtics i 214 les persones no-eslaves procedents d’altres llocs del planeta. Tanmateix, durant els darrers anys s’ha donat una tendència a la baixa pel que fa als atacs racistes contra immigrants (Taula 5). El 2008 es va arribar al punt àlgid de violència racista, amb 109 morts, una xifra que s’ha reduït progressivament fins arribar als 18 morts i 171 ferits del 2012.

Racisme5

En el que portem de 2013 a Rússia han mort assassinades 17 persones i 115 han resultat ferides com a conseqüència d’atacs racistes, unes agressions que s’han distribuït entre 28 regions diferents. Pel que fa als darrers quatre anys, una part important de les morts es focalitzen a Moscou ciutat, on entre 2009 i 2013 van morir assassinades 69 persones, seguida de Sant Petersburg (22 morts), la regió de Moscou (17) i la regió de Nizhny Novgorod (11). Tot i la progressiva reducció del nombre d’atacs i víctimes mortals, les xifres encara són molt preocupants, i situen Rússia com un dels països d’Europa amb una ràtio més elevada de crims racistes per habitant.

El llegat ètnic, qüestions demogràfiques i perspectives de futur

Una de les principals columnes sobre les quals s’havia de construir la identitat soviètica era la denominada druzhva narodov (“amistat dels pobles”) entre els habitants de les diferents nacions que conformaven la URSS. Tenint en compte els esdeveniments dels darrers 20 anys als països hereus de la Unió, es pot dir que avui en dia la druzhva narodov ha estat substituïda per una draka narodov (“lluita dels pobles”), amb l’aparició (o reaparició) i extensió d’un conjunt d’odis i conflictes interètnics que, a diferent escala, han causat centenars de milers de morts en forma de guerres, xocs armats i escalades racistes.

En el cas rus aquest fet és si cap encara més preocupant, per una qüestió molt senzilla. Rússia és un país on el 1992 hi vivien 148,5 milions de persones, una xifra que va anar caient durant pràcticament dues dècades fins arribar als 142,7 milions l’any 2009. El 2010, per primera vegada va haver-hi un creixement demogràfic positiu, que s’ha mantingut fins arribar als 143,2 milions d’habitants el 2012. Tanmateix, el creixement vegetatiu segueix sent negatiu des de fa vint anys, i això no ha canviat. És doncs el saldo migratori positiu el que evita que Rússia tingui un problema demogràfic greu, i el que fa que el país no segueixi perdent població. En altres paraules, donat el seu immens territori, Rússia necessita la immigració per assegurar la seva supervivència a llarg termini.

Dit això, és de preveure un increment dels fluxos migratoris cap al país durant els propers anys. Per tant, si les autoritats russes (i part de les forces polítiques de l’oposició) no canvien el seu discurs populista contra la immigració i la seva política de relativa tolerància envers els moviments d’extrema dreta, la situació pot derivar a mitjà termini en una major conflictivitat, una major radicalització social i en un augment de la popularitat de les posicions més extremistes, amb conseqüències imprevisibles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s