Ucraïna: entre l’esquizofrènia i la jugada mestra

La històrica contradicció que divideix Ucraïna entre els partidaris d’un acostament a la UE i els que defensen una major integració en l’espai post-soviètic liderat per Rússia va arribar ahir al seu punt de màxima intensitat. Quan falta només una setmana per a la cimera de Vílnius (Lituània), en la que estava previst que es formalitzés la signatura de l’Acord d’Associació entre Ucraïna i la Unió Europea, la situació ha donat un tomb inesperat. Ahir dijous es van produir un seguit de decisions i declaracions oficials de primer nivell en un sentit totalment contradictori pel que fa al futur del país, algunes d’elles certament inesperades, les quals han deixat estupefactes a molts ciutadans ucraïnesos i sobretot a les autoritats europees.

yanuk
Viktor Yanukovitx, actual president d’Ucraïna | Font: Dantri.com.vn

D’una banda, el Consell de Ministres d’Ucraïna va emetre un decret a primera hora de la tarda en el que suspenia els preparatius per a la signatura de l’Acord d’Associació. Segons el text, publicat al web oficial del govern ucraïnès, el decret preveu “suspendre el procés dels preparatius per a la celebració de l’Acord d’Associació entre Ucraïna, i la Unió Europea, la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica i els seus Estats membres, per una altra banda, i de suspendre la decisió del Consell de Ministres d’Ucraïna, de 18 de setembre de 2013 de preparació per a la signatura del projecte de l’esmentat acord”.

Al mateix temps, el govern també va ordenar als Ministeris d’Economia i Comerç, de Política Industrial, de Polítiques Agrícoles i d’Alimentació, d’Energia i d’Infraestructures, prendre mesures a fi de desenvolupar el comerç, la cooperació i l’intercanvi de tecnologies de producció amb els Estats membres de la Comunitat d’Estats Independents (organització que agrupa onze de les quinze antigues repúbliques de l’URSS) “amb la finalitat de preservar l’ocupació i resoldre altres qüestions socials, sobre la base de l’augment de l’estabilitat econòmica de l’Estat”.

D’acord amb el comunicat emès pel govern, Kíev proposa la formació d’una comissió tripartida amb les autoritats russes i europees per gestionar el procés i abordar la recuperació de la producció perduda els darrers mesos, així com altres àrees de les relacions comercials i econòmiques entre Ucraïna i tant Rússia com la UE. El decret també dona instruccions per a reprendre un diàleg actiu amb la Federació Russa i altres països membres de la Unió Duanera -zona de lliure comerç impulsada per Moscou i de la que en forma part juntament amb Bielorússia i el Kazakhstan- així com altres Estats membres de la CEI, a fi de reactivar el comerç i les relacions econòmiques amb la finalitat de mantenir i enfortir els lligams conjunts.

Unes hores abans, la majoria del parlament ucraïnès -encapçalada pel Partit de les Regions del president Victor Yanukovitx, amb el suport dels seus aliats del Partit Comunista Ucraïnès- havia votat en contra d’una llei que hauria permès l’alliberament de Yulia Timoshenko -qui afronta una polèmica condemna de set anys de presó per càrrecs de corrupció i abús de poder- per a sotmetre’s a un tractament mèdic a Alemanya. Tant els partits de l’oposició com les autoritats de la UE consideren que la campanya judicial contra Timoshenko té una motivació política, i és per això que el seu alliberament ha esdevingut una de les condicions prèvies que les autoritats de la UE imposen per a la signatura de l’Acord d’Associació.

A priori, tot sembla indicar que les pressions russes per evitar la signatura de l’acord la setmana vinent finalment haurien fet el seu efecte. Rússia mai ha amagat el seu interès en què Ucraïna s’uneixi a la Unió Duanera, una àrea de lliure comerç que pretén emular el projecte de construcció europea en l’espai post-soviètic, amb la idea d’esdevenir a llarg termini una Unió Eurasiàtica en l’àmbit econòmic i polític que entre altres coses permetés a Rússia mantenir aquests territoris sota la seva esfera d’influència.

En un sentit totalment contrari però, el parlament ucraïnès va esmenar també ahir la llei que regula les eleccions parlamentàries, per adaptar la legislació nacional en matèria electoral als requeriments europeus. Unes hores més tard, el president ucraïnès Viktor Yanukovitx, en visita oficial a Viena, va fer unes declaracions en les quals va reafirmar la seva intenció d’avançar en el procés d’integració d’Ucraïna dins l’UE, celebrant els canvis introduïts en la llei electoral.

Unió Europea VS. Unió Duanera: una qüestió econòmica         

Des d’una òptica estrictament econòmica i comercial, no queda clar quines són les motivacions reals del govern ucraïnès en apostar per una progressiva integració amb Europa. Segons les dades del International Trade Centre, avui en dia Rússia és el principal soci comercial d’Ucraïna, tant pel que fa a les exportacions com a les importacions, amb una diferència molt important respecte a la resta de països (Taules 1 i 2). Pel que fa a les exportacions ucraïneses, Rússia és la destinació que més ha crescut durant la darrera dècada, passant del 18% el 2004 al 26% el 2012. Si agreguem les dades dels tres països que de moment formen part de la Unió Duanera (Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan), trobem que les exportacions amb destinació en aquests països van representar el 2012 un 33% del total d’exportacions ucraïneses, un percentatge que s’ha incrementat 12 punts des de 2004.

Durant les darreres setmanes, Rússia ha amenaçat en diverses ocasions amb posar traves als productes provinents d’Ucraïna en cas que Kíev finalment signi l’Acord d’Associació amb la UE. En cas d’aplicar-se, aquestes restriccions podrien arribar a afectar fins i tot a empreses amb la cadena de fabricació dividida entre Rússia i Ucraïna, com ara el fabricant d’aeronaus de grans dimensions Antonov. Altres empreses com ara el grup fabricant d’articles de confiteria Roshen ja han patit restriccions duaneres per part de les autoritats russes. En aquests moments és difícil predir fins on serà capaç d’arribar el Kremlin en les seves pressions, però no hi ha dubte que en cas de ratificar-se l’acord entre Ucraïna i la UE les exportacions ucraïneses a Rússia es veurien afectades.

UD1

UD2

Existeixen altres factors que porten a plantejar-se que en treu realment Ucraïna d’un Acord d’Associació amb la UE. Segons les dades del mateix International Trade Centre, actualment els principals sectors exportadors d’Ucraïna són, per aquest ordre, el ferro i els acers, els cereals, els olis vegetals i animals, la maquinaria pesant, minerals com ara el titani, i els productes químics i fertilitzants, productes tots ells de baix valor afegit i amb un component tecnològic limitat, que difícilment podrien competir amb la producció i comerç dels països europeus, molt més avançada en aquest aspecte.

En la mateixa línia, prenent com a referència un estudi publicat per la revista Forbes sobre les conseqüències que l’Acord d’Associació tindria per a l’economia ucraïnesa, les perspectives no són tampoc massa positives. Segons les dades, l’acord tindria una repercussió lleugerament positiva per als sectors de l’agricultura i pesca, alimentació i tabac, indústria lleugera, hostaleria i restauració, activitats financeres i sector immobiliari, per a les quals suposaria un increment d’entre un 0,01% i el 0,23% (en funció del sector) el primer any, i entre el 0.03% i el 0.45% a partir del segon. Tanmateix, la resta de sectors econòmics, com ara la silvicultura, els hidrocarburs, l’extracció de minerals, el tractament de fustes, la indústria petroliera, les indústries química i oleoquímiques, la metal·lúrgia, l’energia elèctrica, el sector del gas, la construcció, el comerç i reparació d’automòbils i electrodomèstics, els transports, correus i demès, es veurien afectats negativament per l’entrada en vigor de l’Acord d’Associació, i suposaria per ells una caiguda d’entre un 0.03% i un 1.14% el primer any, i entre un 0.03% i un 1.17% a partir del segon.

A l’hora de defensar l’apropament d’Ucraïna a la Unió Europea davant els seus ciutadans, els líders polítics del país sovint utilitzen arguments com ara el suposat procés de modernització que aquest fet provocaria al país, obrint el camí per al desenvolupament de la societat, la democratització i els drets humans. A part de la clàssica retòrica europeista, la realitat és que possiblement Ucraïna esdevindria una peça perifèrica de l’imperi econòmic europeu. En conseqüència, serviria per a subministrar matèries primeres a un preu encara més baix i proporcionaria als fabricants europeus un mercat de 45 milions d’habitants per omplir de productes “Made in EU”, expandint les seves possibilitats de negoci industrial i financer, mentre que les empreses ucraïneses tindrien més dificultats per col·locar la seva producció a la zona dels 28, veient-se la seva balança comercial exterior (la qual el 2012 ja va presentar un dèficit de prop de 16 mil milions de dòlars, un 4,7% del seu PIB) greument afectada, amb unes conseqüències negatives pel que fa la seva economia i una probable pèrdua de llocs de treball. Tot i això, el suport social d’una major integració amb la UE és avui en dia majoritari al país, amb un 41% de suport, contra un 35% que prefereix un apropament a la Unió Duanera, segons dades de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíev.

Que pretén Kíev?          

Els esdeveniments de les darreres hores han deixat desconcertats a molts dels actors implicats en el procés. És possible que, conscient dels efectes negatius que una major integració econòmica amb la UE produiria en l’economia ucraïnesa, el govern del país ha decidit parar màquines a fi de guanyar temps. En aquest sentit, donat l’especial interès de Brussel·les en la signatura de l’Acord, no és descartable que es tracti d’una maniobra per a pressionar la UE de cara a obtenir unes condicions més favorables per al govern ucraïnès, sobretot pel que fa a l’afer Timoshenko.

La hipòtesi més plausible però semblar indicar que Ucraïna estaria dubtant seriosament de les virtuts que l’Acord d’Associació -i el règim de lliure comerç que aquest inclou- implicarien per al país, i probablement busqui una solució a mig camí. De cara a les eleccions de 2015, Yanukovitx no es pot permetre un trencament amb Moscou, el seu principal suport polític a l’exterior. I el que és més important: ara per ara Ucraïna no es pot permetre desconnectar del sistema econòmic post-soviètic d’una manera tan sobtada. La polèmica suspensió provisional de la signatura de l’acord sembla doncs una opció prou raonada des d’una perspectiva ucraïnesa, una decisió que de moment implica deixar les coses tal com estan, iniciant inclús un nou període de col·laboració econòmica amb Rússia. D’altra banda, la no signatura de l’acord suposa una victòria estratègica per a Vladimir Putin i una derrota momentània per a la UE en la seva política d’expansió cap a les antigues repúbliques soviètiques de l’Europa de l’Est i el Caucas Sud.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s