Any 2014: on posar l’ull a Euràsia?

Afghanistan

Article de Joshua Kucera, publicat originàriament a EurasiaNet.org

En els debats sobre la seguretat eurasiàtica, “2014” s’ha convertit en sinònim de punt d’inflexió a la regió. Amb la retirada prevista de les tropes de combat nord-americanes i de l’OTAN de l’Afganistan, Àsia Central (i en menor mesura al Caucas) entren en un futur incert. Predir el futur és, òbviament, un esforç inútil, però a fi d’obrir el debat, això és el que The Pit Bug –blog integrat dins EurasiaNet– espera cobrir durant els 12 mesos vinents:

SEGURETAT

Nagorno Karabakh. Això no és cap sorpresa. Hi ha hagut alguns senyals positius cap al final de 2013, amb una trobada entre els presidents d’Armènia i Azerbaidjan per primera vegada en dos anys . No obstant això, les escaramusses transfrontereres continuen, i els factors que durant els darrers anys han tensat les relacions entre els dos països – com ara el ràpid augment de força militar a l’Azerbaidjan i la creixent despoblació d’habitants a banda i banda de la frontera – no han disminuït. La represa del conflicte sembla doncs només qüestió de temps.

El Pamir. Després que el govern central del Tadjikistan patís una humiliant derrota en el seu intent de recuperar la zona del Khorog sota el seu control en l’operació militar de juliol de 2012, existeix la creença cada cop més extesa de que el govern estaria fent plans per a intentar-ho de nou. Ara que ja s’han cel·lebrat les eleccions presidencials al país, les tensions a la zona tornen a incrementar-se.

La vall de Ferganà. Aquesta és probablement l’afer de seguretat a la regió més poc narrat pels mitjans, però el fet és que hi ha hagut un flux constant d’incidents de molta tensió en aquesta zona remota entre Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan. David Trilling va fer un bon resum de l’activitat de l’any a la frontera Kyrgzstan-Tadjikistan, i el Kirguizistan va inaugurar el nou any acusant el Tadjikistan d’acumular vehicles blindats a la frontera (Les autoritats tadjiques va negar aquesta informació).

ESDEVENIMENTS GEOPOLÍTICS

L’expansió de la OTSC. L’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva és el component militar dels renovats esforços de Rússia per expandir la seva influència a les antigues repúbliques Soviètiques. Encara no està clar que és el que realment fa la OTSC, però almenys sobre el paper continua expandint-se, treballant per construir una força de reacció rapida i una força aèria conjunta. En aquest sentit, podria tenir el seu impacte en algun dels conflictes mencionats anteriorment, donat que tant el Tadjikistan, el Kirguizstan i Armènia són membres de l’OTSC, i l’Azerbaidjan I l’Uzbekistan no.

La pressió russa sobre Geòrgia. Geòrgia va gaudir d’una mica de respir pel que fa a la pressió que rep de Rússia després de les victòries electorals de la coalició Somni Geòrgia de Bidzina Ivanishvili i la marginació de Mikhaïl Saakaixvili. Tanmateix, a mesura que el nou lideratge de Geòrgia va deixant clara la seva intenció de continuar amb el seu procés d’adhesió a l’OTAN, el Kremlin ha reactivat novament la seva retòrica i la construcció de tanques “de frontera” als límits de facto d’Ossètia del Sud. Mentrestant, Geòrgia acaba d’anunciar plans per rearmar-se amb equips militars d’origen principalment occidental. Sembla poc probable que torni a repetir-se un conflicte obert entre ambdós països, però el cert és que aquest any portarà un conjunt d’interessants dinàmiques entre Rússia, Geòrgia i els països occidentals mentre Geòrgia segueixi intentant determinar el seu lloc geopolític en el món.

L’aïllament de l’Azerbaidjan. Aquest sembla ser un esdeveniment geopolític de la regió del Caucas poc tractat. Els seus problemes amb Armènia són ben coneguts, però durant el 2013 també s’han deteriorat les seves relacions amb un bon nombre de països. Hi ha hagut un conjunt de fonts de tensió amb l’Iran, des de escaramusses frontereres a amenaces de militarització del Mar Caspi. Als EUA són cada vegada més crítics amb la repressió del govern d’Azerbaidjan. Rússia va participar en un breu coqueteig amb Bakú, però posteriorment es va fer evident que només es tractava d’una maniobra per posar gelós el govern armeni, i Rússia va afirmar explícitament que combatria l’Azerbaidjan en un conflicte sobre Karabakh. I fins i tot el seu “germà gran” turc ha estat fent insinuacions d’apropament aparentment serioses a Armènia, el que planteja interrogants sobre quant de temps Ankara pretén continuar supeditant la seva política envers Armènia a Bakú.

A més de tot això, tenim la retirada de l’Afganistan i el conseqüent impacte en la seguretat a l’Àsia Central i la política dels EUA cap a la regió. Hi haurà un increment de la inseguretat de l’Afganistan cap a l’Àsia Central? Entregarà Washington als països de l’Àsia Central el seus equips militars sobrants de l’Afganistan? La sortida EUA de la base aèria dels EUA a Manas canviarà la seva relació amb el Kirguizistan? La meva conjectura és que la situació pel que fa a la seguretat no canviarà molt, i que si bé la qüestió dels EUA és molt interessant (especialment per als americans) és relativament insignificant pel que fa a com els fets realment es desenvolupen a la regió .

Val la pena mencionar que vaig fer l’esbós d’aquest post en un llarg viatge d’autobús sense Internet, i després, quan vaig revisar al meu missatge de final d’any de fa un any, hi havia un munt de similituds amb el d’enguany. Karabakh i el Pamir ja eren els principals focus de conflicte potencials ara fa un any, i els equilibris geopolític de Geòrgia, i les possibles crisis de successió d’Àsia Central i l’OTSC van ser també temes esmentats llavors. Encara que ni Karabakh ni el Pamir van esclatar, semblen avui més a prop del conflicte del que ho eren fa 12 mesos. Geòrgia i la OTSC van resultar ser històries interessants el 2013; probablement ho seran encara més el 2014

———————————————–

Tots aquests temes seran també tractats durant el 2014 a Eurasiacat, on a part també estarem molt pendents del transcurs dels Jocs Olímpics a Sotxi (Caucas Nord), sobretot pel que les amenaces de Dokka Umarov de perpetrar més atacs. També analitzarem l’expansió de la Xina a l’Àsia Central, seguirem amb atenció els esdeveniments a Ucraïna i els seus tombs geopolítics entre Rússia i la UE, i tindrem un ull posat en l’estat d’avançada malaltia del president Nursultan Nazarvayev i el seu possible impacte en la qüestió de la transició al capdavant del Kazakhstan. Aquestes i d’altres qüestions seran tractades durant aquest 2014 que tot just acabem d’encetar, i igual que el 2013 esperem comptar amb la vostra confiança per a seguir contribuint a descobrir una mica millor la regió d’Euràsia en català.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s