Antifeixisme i extrema dreta, companys d’armes al Donbass

Per Abel Riu i Marta Ter

El passat diumenge 2 de novembre es van celebrar eleccions legislatives a les regions del Donbass controlades pels rebels prorussos, en les quals es va imposar amb claredat la llista “oficialista” del Primer Ministre Aleksander Zakhartxenko. Tot i l’alto el foc acordat el 5 de setembre en el marc del Protocol de Minsk, els combats i l’intercanvi de foc segueixen sacsejant aquella regió, cada dop més allunyada d’Ucraïna a nivell polític i afectiu.

Durant els darrers mesos la lluita al Donbass ha atret voluntaris d’indrets molt diversos, havent-se incorporat a les files de les Repúbliques Populars de Donetsk (RPD) i Lugansk (RPL) milicians vinguts de països com Sèrbia, la República Txeca, Alemanya, Hongria, Polònia, Itàlia, Espanya, França, Grècia, Israel, Brasil, Austràlia, o fins i tot, dels Estats Units. I també, evidentment, de Rússia i d’altres antigues repúbliques com Bielorússia o el Kazakhstan.

No hi ha xifres exactes sobre quants són i quin és el seu grau d’intervenció en el front, però el cert és que la seva composició és molt diversa, cobrint bona part de l’espectre ideològic que va de l’extrema dreta fins l’extrema esquerra. En aquest sentit, l’anàlisi d’aquests grups es presenta com una tasca indispensable per mirar d’entendre una mica millor la naturalesa de la lluita que es porta a terme a la regió del Donbass. Qui són doncs aquests grups i què representa per a cadascun d’ells la lluita en la qual s’han involucrat?

Esquerra i antifeixisme

Començant per l’esquerra, la guerra a l’est d’Ucraïna ha atret diversos militants comunistes de països del sud d’Europa com França o Espanya. Un dels casos més coneguts -tant al Donbass com a l’exterior- és el del Rafael Muñoz i l’Àngel, militants de les joventuts de Izquierda Unida un i dels Col·lectius de Joves Comunistes l’altre, els quals es van incorporar a les files de la RPD –concretament al Batalló Vostok- a principis d’estiu.

A dia d’avui, són alguns més els voluntaris espanyols que s’han unit a les files, havent-se agrupat la majoria d’ells en la Brigada Carlos Palomino, anomenada així en memòria del jove antifeixista madrileny assassinat per un militar neonazi el desembre de 2007. Durant els darrers mesos s’han incorporat també uns 200 voluntaris comunistes vinguts de Rússia (alguns d’ells membres del Partit Comunista de la Federació Russa) bona part dels quals s’han incorporat al batalló “Prizrak” (Fantasma).

Aquests, juntament amb grups de combatents comunistes locals, han format l’anomenada Guàrdia Roja del Donbass, amb l’objectiu de coordinar totes les faccions comunistes i antifeixistes que lluiten al territori. Tot i això, no totes les organitzacions antifeixistes russes recolzen els rebels del Donbass, i en aquest sentit el passat mes d’agost es va publicar un comunicat signat per més de 100 organitzacions i grups de música antifeixistes d’aquell país en el qual explicaven els seu motius per no recolzar cap dels dos bàndols en conflicte (ni el govern d’Ucraïna ni les forces rebels), considerant que tant uns com altres representaven els interessos de dos pols imperialistes (els EUA i Rússia).

Ucr1

Voluntaris espanyols de la Brigada Carlos Palomino

Per als militants estrangers d’esquerra involucrats en la guerra al Donbass, aquesta és per damunt de tot una lluita del poble de Novorossiya (recuperant el terme encunyat durant l’època tsarista i que engloba algunes regions del sud-est de l’actual Ucraïna) contra el feixisme (ucraïnès, en aquest cas),comparant-la en múltiples ocasions amb la Guerra Civil espanyola.

De la mateixa manera, la consideren una lluita contra l’antiimperialisme americà i el que consideren la seva operació per apoderar-se de tot el territori ucraïnès, argumentant també la seva presència en el marc de la solidaritat internacionalista. En línia amb aquest posicionament, la banda de música ska italiana Banda Bassotti va arribar fins al punt d’organitzar una caravana de solidaritat antifeixista amb el Donbass, recollint fons i oferint dos concerts, un a Rostov del Don i un a la mateixa ciutat de Donetsk. Curiosament però, les autoritats de la DPR van prohibir la participació de candidatures comunistes en les eleccions que van tenir lloc a les zones controlades pels rebels el passat diumenge.

Segons paraules de Miroslav Rudenko, un dels primers líders que va tenir la República Popular de Donetsk, socialistes de països com França o Itàlia veuen com a “part de la seva lluita contra el capitalisme i contra el poder de les multinacionals”.“La majoria de voluntaris estrangers són idealistes, fet que ajuda la nostra gent a mantenir fort l’esperit de lluita”, apunta el mateix Rudenko. En aquest sentit, ja al mes de juny les autoritats locals van començar a recuperar la idea de les Brigades Internacionals que van lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. En declaracions fetes el passat mes de juliol, el mateix Alexander Borodai -ex-primer ministre de la RPD- va fer una analogia de la guerra al Donbass amb la resistència antifeixista de la Guerra Civil espanyola, cridant a voluntaris estrangers dels països d’Europa, América, Àsia i Àfrica a allistar-se a les files al Donbass.

Extrema dreta russa

Al Donbass també s’hi troben voluntaris d’ideologies antagòniques a les esmentades i que, paradoxalment, lluiten plegats a favor de Novorrosiya. Parlem de l’extrema dreta, que com veurem, també té adeptes a les Repúbliques Populars de Donetsk i de Lugansk.

A Rússia, la crisi ucraïnesa ha provocat un terratrèmol en el si dels principals grups ultranacionalistes. La major part d’aquests grups recolzen Novorrosiya però també hi ha grups d’ultradreta que recolzen Maidan.  En alguns moviments, el debat al voltant d’aquest conflicte ha causat l’escisió o tancament de les seves organitzacions.

Els principals grups d’extrema dreta russos que recolzen Novorrosiya i que regularment envien voluntaris al Donbass són les Joventuts Euroasiàtiques de Duguin, Sputnik i Progrom, el Moviment Imperial Rus, les milícies de Minin i Pozharskii els grups neonazis Centúria NegraUnitat Nacional Russa.

Ucr2

Un dels grups de milicians de l’organtizació Unitat Nacional Russa

Dels anteriors, hi ha dos grups que són especialment actius a l’hora d’enviar voluntaris al Donbass; es tracta del «Moviment Imperial Rus» i del grup neonazi «Unitat Nacional Russa». Ambdós ofereixen «cursos de formació» als voluntaris que volen anar a lluitar al Donbass, i a les seves pàgines web hi ha fotografies on s’evidencia que hi han enviat desenes de combatents.

A favor de la revolta de Maidan hi trobem un grup neonazi rus, Restrukt, que recolza Pravy Sektor. Un dels seus antics líders, Roman Zhelezniov, és ara voluntari al batalló Azov. L’organització ultradretana Natsionalnoe Demokratie  va posicionar-se en un principi a favor de Maidan, però posteriorment alguns dels seus membres van passar a recolzar les forces de Novorrosiya. Per aquest motiu es va produir un enfrontament tan dur entre els seus membres que el grup, segons informa la seva pàgina web, moment ha cancel.lat de moment totes les seves activitats. Finalment, trobem dos grups que tot i continuar funcionant amb normalitat estan internament dividits quant al recolzament a Novorrosiya: són el grup xenòfob «Moviment Contra la Immigració il·legal» DPNI i els neonazis de la «Unió Eslava» de Demuixkin .

Els grups ultranacionalistes mencionats són heterogenis i, dins de l’espectre de l’extrema dreta tenen idearis divergents. Els principals motius que els han portat a unir-se per defensar Novorrosiya són bàsicament dos. En primer lloc, defensar «el món rus» -representat en aquest cas pels russos ètnics de la regió del Donbass- del que consideren una agressió portada a terme pel govern de Kíev.

En segon lloc, defensen una reconstrucció de l’espai postsoviètic basat en l’hegemonia incontestada de Moscou. En aquest sentit, en una entrevista a Alexander Duguin de l’abril de 2014, aquest va declarar que la crisis d’Ucraïna implicaria el naixement d’una «Gran Rússia» la qual hauria d’incloure aproximadament el territori que Moscou dominava en lèpoca de màxima extensió de l’Imperi Rus.

Els plantejaments de Duguin connecta perfectament amb els grups d’extrema dreta neoimperialistes. Per aquest motiu és tan comú veure banderes imperials així com algunes imatges dels tsars entre els milicians d’extrema dreta que lluiten al Donbass, fent referència sobretot de la figura de Nicolau II –últim tsar de la dinastia Romanov- i la seva família.

Aquesta amalgama de grups comparteixen tres característiques que formen part del nucli de la seva ideologia: són fervents creients en la fe ortodoxa i afirmen que aquesta és un principi civilitzador que converteix Rússia en un país únic i singular; són profundament antisemites i xenòfobs i creuen en la supremacia eslava ; i per últim, senten un profund rebuig contra occident, el qual perceben com el principal enemic que històricament ha tractat de subjugar Rússia.

Tradicionalisme, eurasianisme i amistat eslava

Dintre l’espectre ideològic estranger present al Donbass es troben també grups tradicionalistes moderats. Els cossacs, per exemple, organitzacions militars que durant la Rússia tsarista s’encarregava de vigilar les fronteres de l’imperi a la vegada que subministraven homes per a diverses guerres a les ordres del tsar. Avui en dia encara existeixen agrupacions de cossacs a Rússia, totes elles inspirades en els valors de l’imperialisme rus, el conservadurisme social i la ultraortodòxia religiosa. Ja durant l’annexió de Crimea, prop de 1.000 cossacs van ser enviats a la península pel Kremlin, i 18 d’ells van ser condecorats pel President Putin per haver protegit la seguretat durant l’organització del referèndum del 16 de Març (Argumenty i Fakty, 23 abril).

De la mateixa manera, quan va esclatar el conflicte a l’Est d’Ucraïna, els cossacs del Don i de Kuban foren els primers a ajudar als russos ètnics d’aquesta regió. Ara mateix són dels grups de voluntaris més nombrosos, als quals s’hi han unit cossacs d’altres regions de Rússia, com els dels Urals.

Al Donbass es troben també diversos grups de combatents tradicionalistes i conservadors vinguts de diversos punts de l’Europa central, occidental i dels Balcans. El més coneguts de tots és probablement el que formen els txètnics serbis. Representen un dels contingents de voluntaris estrangers més nombrosos d’entre els que lluiten al Donbass recolzant els rebels prorussos (fins a 250 efectius, la major part agrupats en l’anomenat “Destacament Jovan Šević”). Tot i que normalment s’atribueix la implicació de combatents serbis a la coneguda com a germandat russo-sèrbia, segons l’expert en temes de seguretat serbi Zoran Dragishich els diners també juguen un papel molt important també per a aquests experimentats mercenaris, havent participat alguns d’ells previament en altres conflictes com el de Síria o l’Iraq.

Ucr3

Milutin Malisic, membre d’un dels grups paramilitas txètnics presents al Donbass

Un altre dels destacaments de voluntaris estrangers més conegut és dels hongaresos, agrupats dins la Legió de Sant Istvan, amb hongaresos ètnics procedents de Romania, la zona dels Càrpats ucraïnesos, Eslovàquia i la mateixa Hongria. Influenciats per les teories eurasianistes d’Alexander Duguin, veuen en la Rússia de Putin no només un referent pel que fa a la defensa de valors antiliberals i tradicionals, sinò també una aliada clau en la seva lluita per reconstruir la Gran Hongria, per a la qual la desmembració territorial d’Ucraïna és un pas indispensable.

En la mateixa línia trobem el Batalló Ivan Georgievich Kundri, format per rusins ètnics de la Transcarpàtia, Eslovàquia oriental, Hongria i Polònia, amb prop de 400 voluntaris -segons declaren ells mateixos-. Per als combatents rusins (poble eslau oriental escampat per diversos països del centre i est d’Europa) la guerra al Donbass representa una oportunitat de reivindicar la unitat dels quatre pobles eslaus orientals (russos, bielorússos, ucraïnesos i els propis rusins), recolzant així el que enten com a projecte de Moscou per a portar a terme aquesta unitat neoimperial.

Hi ha evidències que proven la presència de voluntaris eslovacs, els quals juntament amb altres milicians del centre i est d’Europa, els quals lluiten al Donbass “per honrar l’amistat entre pobles eslaus”. Aquests i altres grups de voluntaris combinen alguns dels elements presents en l’ideari eurasianista creat per Alexander Duguin, però sense autodefinirse com a tals. Tanmateix, al Donbass també hi han arribat voluntaris estrangers per als quals el principal referent teòric és el propi eurasianisme de Duguin, tan de França (Unité Continentale i altres), com d’Itàlia (organització Millenium – Partit Comunitarista Europeu) i Polònia (organització Falanga).

Ucr4

Membres de l’organtizació eurasianista italiana “Millenium” amb Pavel Gubarev (primer governador popular de la RPD

El Donbass com a experiment eurasianista

L’amalgama de diferents organitzacions, partits i grups ideològics presents al Donbass posa de relleu fins a quin punt les teories d’Alexander Duguin han influït en la política exterior russa i en el desenvolupament de molts dels conflictes que tenen lloc a les antigues repúbliques de la URSS. L’eurasianisme neix a principis dels 90 com un instrument que té com a objectiu omplir el buit ideològic amb el que es va trobar Rússia a partir de la caiguda de la URSS, i que entronca amb el nacional-bolxevisme d’Eduard Limonov. Juntament amb d’altres com la Doctrina Karaganov, avui en dia es poden trobar elements teòrics de l’eurasianisme en la política exterior del Kremlin, però el seu objectiu és anar encara més enllà.

En la seva obra La Quarta Teoria Política, Duguin presenta el que són les bases teòriques per a una “Quarta Ideologia” que ha d’emergir de les cendres del comunisme, el feixisme i el liberalisme, les quals l’autor considera obsoletes.

Des d’un punt de vista geopolític, l’eurasianisme traspassa la “Gran Rússia”, presentant-se com un mosaic transnacional i inclusiu, des de Lisboa fins a Vladivostok. A nivell ideològic, Duguin fusiona elements d’esquerra com l’anticapitalisme, l’antiimperialisme i l’antifeixisme amb altres més vinculats tradicionalment amb la dreta com l’euroescepticisme o antiliberalisme social de tall conservador, projectant una concepció de la política identitària com a element clau en política exterior.

Un dels elements principals del discurs de Duguin que ha atret la simpatia de bona part de l’esquerra europea és l’antifeixisme, molt present al Donbass com a factor legitimitzador. No obstant això, si observem amb atenció els adeptes a l’eurosianisme, trobem que organitzacions d’extrema dreta russes o partits d’aquesta mateixa ideologia de la resta d’Europa com ara Jobbik, Alba Daurada o el Movimiento Social Republicano tenen vincles amb l’eurasianisme. En el discurs de Duguin aquestes organitzacions troben una font d’inspiració, sobretot com a projecte geopolític antiatlantista i de retorn als valors tradicionals.

Segons el relat eurasianista, Rússia és una potència antifeixista per antonomàsia, essent un factor intrínsecament nacional i vinculat a la seva història, sobretot en referència a la victòria sobre l’Alemanya nazi durant la Gran Guerra Patriòtica (així anomenen encara a Rússia la Segona Guerra Mundial). D’aquesta manera, l’antifeixisme es mostra no tant com a reacció al feixisme clàssic sinó com a element de nation-building rus, projectable cap a l’exterior. Segons aquesta teoria, alinear-se amb Rússia implica pertànyer al bloc antifeixista, mentre que estar contra Rússia pressuposa ser feixista.

Durant els darrers anys, Alexander Duguin ha treballat intensament per a estendre la seva xarxa d’organitzacions afins més enllà de les fronteres russes, amb l’objectiu sobretot de buscar recolzaments a la política exterior de Moscou. Tots aquests esforços han donat els seus fruits, i no sorprèn doncs la diversitat d’organitzacions i ideologies presents al Donbass, cadascuna d’elles amb els seus respectius motius per a donar-hi suport, algunes per pròpia iniciativa i altres per invitació. El fet que dins les files de Novororossiya a dia d’avui hi estiguin convivint i col·laborant amb tanta facilitat comunistes amb neofeixistes i extrema dreta amb extrema esquerra (una situació impensable fa poques dècades) indica que, al menys en aquell territori, el somni de Duguin comença a agafar forma.

Article publiclat originàriament al Cercle Gerrymandering

Advertisements

One thought on “Antifeixisme i extrema dreta, companys d’armes al Donbass

  1. Enhorabuena al autor que sí que conoce las realidades que describe. Hay poca gente extranjera así, gracias por tratar de comprendernos.
    En cuanto al Sputnik i Pogrom, no lo diría que son de extrema derecha, al menos en el sentido ruso-ucraniano de este término, son nacional-liberales, cuyo objetivo es el Estado Nacional Ruso que sea liberal y democrático siendo heredero del Imperio Ruso. Se posicionan como los que luchan por los valores europeos representando el mundo ruso como una parte integrante de gran Europa. Saludos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s