Moldàvia afronta el seu destí

Avui se celebren eleccions legislatives a Moldàvia. Normalment invisible per als mitjans de comunicació de casa nostra, des de la seva independència el 1991 aquest petit país -atrapat geogràficament entre Ucraïna i Romania- ha estat dividit en relació a l’orientació internacional cap a la qual avançar. Per aquest motiu, avui més que mai Moldàvia està en el punt de mira tant de Moscou com d’occident, i per això el resultat dels comicis caldrà interpretar-los no només en clau interna sinó també com a part de la disputa que lliuren Rússia i la UE pel control de l’espai ex soviètic.

La República de Moldàvia és, amb diferència, el país més pobre d’Europa. La seva renda per càpita (PPA) és de 4.699 $, a molta distància dels tres països que la precedeixen en el rànquing: Kosovo (8.740 $), Ucraïna (8.788 $) i Albània (10.489 $). No és d’estranyar doncs que prop d’un 45% de la població visqui amb menys de 5 dòlars al dia, i que la seva esperança de vida sigui de 69 anys, una de les més baixes d’Europa. L’Índex de Desenvolupament Humà és de 0.660, havent aconseguit després de dues dècades assolir els nivells previs a la caiguda de la Unió Soviètica, després de la llarga crisi dels 90.

Moldavia1.

Republic of Moldova: HDI values and rank changes in the 2013 Human Development Report

Moldàvia és també un dels països del món més dependent de les remeses que envien els emigrants que viuen a l’estranger, concepte que equivalen a ni més ni menys que un 32% del total del PIB. Del total de remeses, prop d’un 60% provenen de Rússia. Durant les dues últimes dècades l’economia moldava ha crescut una mitjana del 5,6% anual, però la situació de subdesenvolupament segueix sent molt preocupant, sobretot al camp -el qual encara no s’ha recuperat de les conseqüències de la caiguda de l’URSS – on es poden trobar desenes de milers d’hectàrees en situació de complet abandó, i pobles als quals amb prou feines hi arriben les carreteres, l’aigua o l’electricitat.

La campanya electoral ha girat sobretot al voltant del futur del país en matèria exterior i del pol geoeconòmic del qual ha de formar part Moldàvia. Durant els últims quatre anys el país ha fet un pas important en el seu procés d’integració cap a l’espai europeu, materialitzat en la negociació i signatura de l’Acord d’Associació amb la UE, el qual va entrar en vigor de manera provisional el passat 1 de setembre. Segons Ana Gutu -presidenta de la Comissió d’Exteriors del Parlament moldau i diputada del Partit Liberal- la signatura d’aquest acord representa “un esdeveniment extraordinari, sent comparable per la seva importància a la declaració d’independència de 1991”. A diferència d’Ucraïna, país molt més integrat en l’espai econòmic i comercial post-soviètic, Moldàvia gaudeix d’una posició més equilibrada en aquest sentit. Si bé és cert que el seu principal soci comercial és Rússia (destí d’un 26,3% de les exportacions moldaves el 2013), el conjunt de les exportacions de Moldàvia als països de la UE representen el 42,6% del total, superant també al conjunt d’exportacions realitzades als països de la Comunitat d’Estats Independents -antiga URSS- (38,5%) i de la Unió Duanera (31,7%). De entre les principals exportacions moldaves destaquen els vins i productes vinícoles, les fruites, hortalisses i altres productes agrícoles, així com maquinària i equipaments electrònics, havent estat el primer grup el més afectat per les sancions imposades per part de Rússia tant el 2006 com a 2013 i 2014, eina que, juntament amb el gas i el seu paper en el conflicte de la Transnistria, és utilitzat per Moscou per influir en els assumptes interns del país.

Moldavia2.Font de dades: Intracen

En paraules de la pròpia Gutu, la integració a la UE és un fi en si mateix però també una eina per impulsar les reformes polítiques que necessita Moldàvia, pel que fa a la lluita contra la corrupció en les institucions de l’Estat i per sobre de sobretot del sistema judicial. No obstant això, les dades demostren que una major integració a la UE no és garantia de millores en aquest aspecte. Bulgària, sense anar més lluny, ha caigut 20 llocs des de 2008 fins a 2013 en el rànquing global de corrupció de Transparència Internacional (situant-se en el número 77) i Hongria ha perdut 6 llocs (del 41 al 47) del 2004 al 2013, un període en el qual la pròpia Espanya ha caigut del lloc 22 al 40.

Conscients que l’acceptació de nous estats membres de l’Europa de l’Est a la UE no entra en les prioritats de Jean-Claude Juncker (havent declarat que fins 2019 no es produiran noves adhesions), el principal objectiu de l’actual govern de Iurie Leanca és guanyar les eleccions per continuar impulsant reformes que apropin Moldàvia als estàndards d’accés a la UE com a membre de ple dret.

En aquest sentit, atesa la impossibilitat de resoldre el conflicte de la Transnistria a curt termini, confien que un major acostament a la UE serveixi també per incrementar els estàndards i les condicions de vida dels ciutadans moldaus, fet que segons el govern atrauria a la població de la Transnistria cap als postulats que defensen el retorn d’aquest territori (independent de facto des de 1992) a sobirania moldava.

Tot i tenir clara la seva agenda, Ana Gutu reconeix que -de la mateixa manera que succeeix a Ucraïna- no hi ha un consens nacional pel que fa a la integració europea. Les minories nacionals que viuen a Moldàvia (sobretot ucraïnesos, russos i gagausos) i que suposen més d’un 20% de la població s’oposen majoritàriament a aquesta integració, sent partidaris de mantenir la independència del país respecte als blocs econòmics o fins i tot d’integrar-se a la Unió Duanera impulsada per Rússia. El mateix passa amb gran part dels moldaus que entenen que Moldàvia és una nació diferent de la romanesa, amb les seves pròpies característiques autòctones. Per contra, de entre els moldaus que defensen que Moldàvia és una part de la nació romanesa, el sentiment pro europeu és majoritari.

Des de finals de la dècada dels 90, totes les eleccions legislatives que s’han celebrat al país han estat guanyades en nombre de vots i escons pel Partit Comunista de la República de Moldàvia. No obstant això, amb excepció del període 2001-2009, en el qual aquest partit va obtenir sengles majories absolutes i va poder formar govern -sent Moldàvia l’única antiga república soviètica en la qual un partit comunista ha governat d’ençà de la caiguda de la URSS- en les altres ocasions (1998-2001 i 2010-2014) han estat aliances de partits pro europeus els que van formar majories de govern. A diferència d’aquests partits, el PCRM advoca per un estatus de neutralitat per a Moldàvia entre els pols geopolítics occidental i rus, i malgrat que no s’oposa a l’adhesió a la UE en el llarg termini, considera que en aquests moments no és una prioritat.

Una de les principals novetats d’aquests comicis és l’entrada en escena del Partit dels Socialistes de la República de Moldàvia, de marcat caràcter prorus (el seu lema de campanya és “Junts amb Rússia”) i al qual les enquestes li atorguen entre un 7% i un 16% dels vots. L’altra novetat és el partit Pàtria, també d’orientació marcadament prorussa i liderat per l’empresari Renato Usatii. Les enquestes li atorgaven entre un 9% i 12%, però dijous la Comissió Central Electoral va decidir prohibir la participació d’aquest partit, acusant-lo de ser finançat des de l’exterior -en concret des Rússia– i d’estar vinculat al FSB, els serveis secrets russos.

Prenent com a referència quatre enquestes realitzades durant el mes de novembre, la correlació de forces a Moldàvia segueix sent bastant ajustada entre partidaris i detractors d’una major integració a la UE, tot i existir en general una prevalença dels partits proeuropeus:

Moldavia3Blau: partits proeuropeus; Roig: partits prorussos o partidaris de la neutralitat del país
 Moldavia4.

Amb la prohibició de participació del partit Pàtria, és possible que els seus potencials votants es reparteixin majoritàriament entre el Partit Socialista i el Partit Comunista, amb el que a priori la distribució de forces no s’hauria de veure molt afectada. No obstant això, la prohibició -a només 72h de la seva celebració de les eleccions- ha aixecat molta polèmica (la pròpia ambaixada nord-americana ha publicat una nota expressant la seva “preocupació” sobre aquesta qüestió), i el líder de Pàtria ha amenaçat d’organitzar un Maidan a Chisinau en cas que no els permetin concórrer a les eleccions. No seria la primera vegada que es produeixen protestes i disturbis a Moldàvia arran d’uns comicis electorals. Sense anar més lluny, el 2009 milers de joves nacionalistes es van llançar al carrer per la seva disconformitat amb els resultats a les eleccions legislatives -acusant al govern de frau electoral-, els quals donaven al Partit Comunista la majoria absoluta per tercera vegada consecutiva, sense importar massa que aquest resultats fossin similars als que donaven les enquestes a peu d’urna o que els comicis haguessin estat declarats com d’acord amb els principis de l’OSCE per l’equip d’observadors electorals. Las protestes van derivar en violència i distrubis, incloent-hi l’assalt i incendi del parlament moldau. La posterior onada repressiva per part de les forces de l’ordre va causar tres morts i un gran nombre de ferits, fet que va generar una important erosió del govern del PCMR. Com a resultat de tot això, les eleccions es van repetir uns mesos més tard, amb la consegüent victòria de l’aliança de partits proeuropeus.

Amb aquest precedent, les eleccions d’avui es presenten tenses. Hi ha molt en joc, tant des d’una perspectiva nacional com sobretot internacional, en un context de creixent hostilitat entre Rússia i occident. Després d’Ucraïna i Geòrgia, Moldàvia és la tercera línia del front, i per això no és descartable que es produeixin episodis de violència. Que parlin els moldaus, i que decideixin.

Article publicat originàriament a Agenda Pública

Anuncis

One thought on “Moldàvia afronta el seu destí

  1. Retroenllaç: Resultats provisionals de les eleccions moldaves. Cap on va Moldàvia? | Balcània

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s