Eleccions a Moldàvia: breu anàlisi de resultats i perspectives de futur

Els comicis celebrats a Moldàvia el passat diumenge 30 de novembre han comportat importats canvis importants pel que fa al panorama polític del país. Per primer cop des de l’any 1998 el Partit Comunista no ha guanyat les eleccions, havent caigut fins a la tercera posició (del 39,30% al 17,58%), degut sobretot a la forta irrupció del Partit dels Socialistes de Igor Dodon (20,6%), el qual es va presentar en solitari per primer cop en una dècada. Aquest suport rebut pel PSRM ha permès a aquesta organització guanyar les eleccions de manera molt ajustada, imposant-se pel davant del Partit Liberal-Demòcrata de Vlad Filat, principal partit de l’aliança europeista, el qual a l’igual que els comunistes també ha patit una forta davallada (del 29,9% al 20,12%). Els altres dos partits de la coalició proUE (Partit Demòcrata i Partit Liberal) han augmentat lleugerament el seu suport.

Moldavia1111

Com a conseqüència d’aquests resultats, el suport global als tres partits de govern ha caigut del 52,6% al 45,6%, mentre que l’oposició parlamentària (abans el PCRM sol, ara juntament amb el PSRM) passa del 39,3% al 38,2%. Pel que fa a la distribució d’escons, l’aliança de partits europeus baixa de 59 a 55 sobre un total de 101 (amb el que podran seguir governant), mentre que l’oposició puja de 42 fins a 46 diputats.

Moldova11

Destaca el percentatge de vot obtingut pels partits que no han assolit representació al parlament i els vots nuls i blancs, la suma total dels quals ha passat del 8,10% al 16,20%, conseqüència sobretot del creixent descontentament de la població moldava amb els partits tradicionals. En aquest sentit, els vots nuls han pujat del 0,6% fins al 3,3%, molts dels quals provinents de votants que haurien seguit la recomanació dels líders del partit Pàtria, al qual se li va prohibir participar en les eleccions a només 72 h de la celebració d’aquestes. D’altra banda, els dos partits extra parlamentaris que han obtingut un major percentatge de vot són el Partit Comunista Reformador -4,95%- i “Unió Eurasiàtica- L’Elecció de Moldàvia” -3,25%-, ambdós amb una clara orientació prorussa.

Pel que fa a la distribució territorial del vot, l’aliança europea s’imposa sobretot al centre i sud-oest del país, mentre que al nord (on les minories russes i ucraïneses tenen més presència) i a la regió de Gagaúsia (sud-est) és on el Partit Comunista i el Partit dels Socialistes obtenen els seus millors resultats. A la capital, Chisinau, predominen els partits pro europeus, amb l’excepció del districte de Botànica, on la presència de russos i ucraïnesos ètnics és superior a la de la resta de la ciutat.

moldova3333

És precisament a la regió de la Gagaúsia on els partits d’orientació clarament prorussa (Partit dels Socialistes i “Unió Eurasiàtica – L’Elecció de Moldàvia”) han aconseguit un suport més important (71,5%), per un 12,4% del Partit Comunista i un 12,4% del conjunt dels tres partits de la coalició pro UE. Poblada majoritàriament per gagausos (grup ètnic d’origen turc), i amb una presència important de búlgars, aquesta regió va organitzar un referèndum de caràcter simbòlic el febrer d’enguany en el qual un 98,5% dels prop dels 70.000 participants (la regió té uns 160.000 habitants) van expressar la seva preferència de que Moldàvia s’integri a la Unió Eurasiàtica impulsada per Moscou.

moldavia55555

Pel que fa a la transparència i netedat dels comicis, tan observadors europeus com d’altres vinculats a Moscou han plantejat dubtes sobretot en relació a dos aspectes. En primer lloc,  el 28 de novembre un tribunal va dictaminar que el partit Pàtria -liderat per l’empresari Renato Usatii- no podia concórrer a les eleccions atès que rebia finançament de l’exterior. Més enllà de la veracitat o no de les acusacions, el procés judicial es va caracteritzar pel seu secretisme i manca de transparència, sumat al fet que l’exclusió es produís a només dos dies de les eleccions. En segon lloc, a Moscou -ciutat on viuen més de 200.000 moldaus- les autoritats moldaves van facilitar només 3.000 paperetes de vot, el que va ocasionar que la gran majoria de ciutadans moldaus residents a la capital russa no poguessin votar, la major part dels quals ho hauria fet segurament pel PSRM o el PCRM. En canvi, a països de la UE com Itàlia es van facilitar nombrosos centres de vots per als moldaus residents, presumiblement amb una orientació més pro europea.

Perspectives

Els resultats de les eleccions del 30 de Novembre mostren un aprofundiment de la divisió entre aquells que busquen estrènyer els lligams amb la UE i els que advoquen per mantenir o inclús intensificar la relació amb la Federació Russa. De la mateixa manera que passa a Ucraïna, aquest és el principal eix polític al voltant del qual s’articulen els discursos, els programes i les orientacions dels mateixos partits, fent molt difícil l’enfortiment d’una identitat nacional estable i transversal i l’establiment d’un debat polític i un sistema de partits en el que l’eix esquerra-dreta esdevingui el principal àmbit de competició i confrontació d’idees. En aquest sentit, amb l’entrada del Partit dels Socialistes com a principal força al parlament i de l’oposició és d’esperar que aquesta dicotomia est-oest s’incrementi, essent molt simptomàtic que la seva primera proposta postcampanya hagi estat la d’encetar un debat al voltant de la possibilitat d’integrar Moldàvia com a membre de la Unió Eurasiàtica. Segons una enquesta feta el juny pel National Democratic Institute, les preferències pel que fa a una major associació de Moldàvia amb la UE o Rússia segueixen molt equilibrades (47% i 47% de suport social respectivament), amb el que la construcció de consensos en aquest sentit es presenta com una tasca impossible d’assolir. Aquest i altres factors incrementen la sensació d’incertesa que regna al país, amb una situació política i econòmica que sovint depenen massa d’elements exteriors (conflicte a Ucraïna, estat de les relacions entre Rússia d’una part i els EUA i la UE de l’altre, etc.) més que d’interiors.

La centralitat de la qüestió exterior a l’agenda política contrasta amb la visió que tenen els mateixos moldaus pel que fa a quins són els principals problemes del país. D’acord amb la mateixa enquesta, l’atur (43%), la corrupció (31%), la pobresa (23%), i els salaris i les pensions (21%), encapçalen el rànquing de preocupacions entre els ciutadans de Moldàvia. No és estrany doncs que la participació en les eleccions de diumenge hagi caigut 10 punts percentuals (del 65,04% al 55,47%) respecte als darrers comicis celebrats el 2010. De no donar-se millores en l’àmbit socioeconòmic durant els pròxims quatre anys -amb una major implicació de les autoritats en resoldre els problemes reals de la població- és previsible que la distància entre classe política i els ciutadans segueixi incrementant-se, un fet que pot debilitar encara més el ja de per si inestable sistema polític moldau.

Advertisements

2 thoughts on “Eleccions a Moldàvia: breu anàlisi de resultats i perspectives de futur

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s