11 veritats incòmodes sobre la “nova Ucraïna”

El 2014 va quedant enrere, l’any que va posar Ucraïna al centre de totes les mirades. Amb el pas dels mesos el paper de Rússia i de Vladimir Putin en el conflicte han acaparat cada cop més tota l’atenció mediàtica, deixant progressivament en un segon pla els esdeveniments que tenen lloc a la mateixa Ucraïna. Tot i aquest oblit progressiu, nombrosos informes i comunicats de Human Rights Watch, Amnistia Internacional, Reporters Sense Fronteres, Transparència Internacional, la OSCE i el mateix Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans -sovint ignorats pels grans mitjans de comunicació occidentals- descriuen un panorama bastant sinistre en aquell país. A continuació s’exposa un petit recull de les situacions i tendències més alarmants que s’estan donant en aquesta “nova Ucraïna”, lliure ja de l’opressió i avançant amb pas ferm en el seu camí cap a la democràcia, segons el relat oficial amb el qual alguns s’esforcen a fer-nos combregar.

Violacions de drets humans i de les Convencions de Ginebra. En un discurs realitzat el passat més de novembre a la ciutat d’Odessa el president Poroshenko va pronunciar les següents paraules en referència al conflicte del Donbass: “Nosaltres tindrem treball – ells no. Nosaltres tindrem pensions – ells no. Nosaltres tindrem assistència per als nens, la gent i els jubilats – ells no. Els nostres nens aniran a les escoles i als jardins d’infància – els seus s’amagaran als soterranis. Perquè no són capaços de fer res! I així és com guanyarem aquesta guerra!” Aquestes expressions donen una idea de fins on és capaç d’arribar l’actual govern ucraïnès amb tal de recuperar els territoris de Donetsk i Lugansk, sense cap consideració aparent pel que fa a qüestions humanitàries. No és d’estranyar doncs que durant els darrers mesos Human Rights Watch hagi denunciat en diverses ocasions l’ús -demostrat en alguns casos, presumpte en altres- de bombes incendiàries, bombes de dispersió i inclús coets Grad contra població civil per part de les forces pro governamentals. Així, i segons el darrer informe de Nacions Unides sobre la situació a Ucraïna, els bombardejos indiscriminats sobre àrees residencials haurien provocat la mort de centenars de civils, i també danyat infraestructures, hospitals, escoles i propietats privades.

Control de la informació i propaganda. El mes d’octubre el parlament ucraïnès va aprovar la creació d’un “Ministeri de Política Informativa”, al capdavant del qual va situar Yuriy Stets, antic cap del departament de seguretat informativa de la Guàrdia Nacional. Segons fonts oficials, aquest ministeri sorgeix amb l’objectiu d’implementar una “estratègia d’informació estatal” i de prendre mesures per a “protegir” els ciutadans de tota aquella informació considerada com a “parcial, imprudent o poc fiable”. Diversos mitjans i periodistes locals, i inclús la mateixa OSCE, ja han manifestat el seu temor al fet que la creació d’aquest ministeri comporti a la pràctica una extensió de la censura informativa i una erosió de la llibertat d’expressió. Aquesta versió contemporània del Ministeri de la Veritat orwellià significa una tornada a l’època del president Leonid Kuchma, durant els mandats dels quals va existir una autoritat de caràcter similar. La creació del canal oficial de propaganda Ukraine Today -a imatge de Russia Today- i el fet que el govern ucraïnès hagi bloquejat l’emissió de 14 canals de televisió russos a Ucraïna -acusats de portar a terme propaganda de guerra- són dues mesures que van en la mateixa direcció.

Extrema dreta en posicions de poder. Encara que el govern ucraïnès no sigui una “junta feixista” -com pregonen alguns mitjans russos- el cert és que en l’actualitat diversos elements ultra nacionalistes o directament neonazis ostenten posicions de poder a Ucraïna. Un dels casos més sonats és el de Vadim Troyan, sots comandant del batalló Azov i membre actiu de l’organització neonazi “Patriotes d’Ucraïna” -branca paramilitar de l’anomenada Assemblea Social-Nacional-, qui va ser nomenat cap de l’autoritat regional de la policia de Kiev pel Ministre de l’Interior Arsen Avakov el passat 31 d’octubre. Una altra figura destacada de l’extrema dreta, membre de Svoboda i amb lligams amb el batalló Azov és Yuriy Mykhalchyshyn, qui també des del passat 31 d’octubre està al càrrec del servei de propaganda i anàlisis del Servei de Seguretat d’Ucraïna. Es dóna la circumstància que el 2005 Mykhalchyshyn va obrir un blog anomenat “Centre de Recerca Política Joseph Goebbels” i en més d’una ocasió ha recomanat públicament la lectura d’obres d’aquest, fet que dóna una idea de la ideologia d’aquest personatge. Un altre exemple és el del comandant del batalló Azov Andriy Biletsky, membre també de l’organització “Patriotes d’Ucraïna”, qui va ser escollit com diputat pel parlament ucraïnès a les eleccions del dia 26 d’octubre per la llista del “Front Popular”, liderada pel primer ministre Arseny Yatsenuk.

Sistema judicial “a la carta”. Un any després de l’inici de l’Euromaidan hi ha hagut pocs progressos en relació a la investigació de les violacions de drets humans comeses durant aquelles setmanes, sobretot en relació al possible paper de forces opositores en la massacre del carrer Institutska del 20 de Febrer, la qual va provocar en darrer terme la caiguda de Yanukovitx. Pel que fa a la massacre d’Odessa del 2 de maig -en la qual van morir 48 persones, dues d’unionistes de i 46 de profederalistes, amb un total de 247 ferits-, no s’ha obert cap tipus d’investigació sobre la manca d’acció del cos de bombers durant l’incendi a la Casa dels Sindicats –on es van produir la gran majoria de morts-, i es dóna la paradoxa que dels 40 sospitosos que estan pendents de processament només un és d’unionista i els 39 restants profederalistes. També s’han destruït proves que evidenciarien l’organització d’un escarni contra els prorussos, i el Ministeri de l’Interior ha ignorat les evidències que demostren l’ús d’armes de foc. En la mateixa línia, destaca la no d’investigació d’episodis com ara els enfrontaments que van tenir lloc a la ciutat de Kharkiv del 14 de Març -dos morts-, i l’intercanvi de trets de Mariupol del 9 de maig -onze morts-, episodis en els quals forces del Ministeri de l’Interior ucraïnès o actuals membres de diversos batallons van estar involucrats.

Persecucions, assalts i agressions. Durant els darrers mesos s’han produït múltiples intimidacions, agressions i atacs per part d’organitzacions d’extrema dreta contra persones, seus de partits polítics (sobretot el Partit Comunista d’Ucraïna) i inclús negocis de capital rus, en la majoria dels casos sota l’acusació de separatistes o terroristes. Aquesta onada d’atacs es produeix davant la permissivitat de les autoritats del país, amb els quals molts d’aquests grups -sovint vinculats amb batallons que lluiten al Donbass- col·laboren estretament.

Guerra bruta, detencions arbitràries i tortures. Els esforços del govern ucraïnès per defensar la unitat territorial d’Ucraïna i restaurar el seu control sobre la zona de conflicte han vingut acompanyats de detencions arbitràries, tortures i desaparicions forçoses de persones sospitoses de fomentar el “separatisme i el terrorisme”. La majoria d’aquestes han estat perpetrades per batallons de voluntaris o pels Serveis Secrets d’Ucraïna (SBU). Els drets dels presos no sempre són respectats, i existeixen diversos informes que denuncien maltractaments i represàlies contra persones després de ser alliberades.

Ingerència estrangera. Tres dels nous ministres del nou govern format el darrer 2 de desembre són estrangers, tots ells amb vincles amb els Estats Units. Natalia A. Jaresko, nord-americana que havia treballat per al departament d’Estat dels EUA -de 1992 a 1995 va ser cap de la secció econòmica de l’ambaixada nord-americana a Kiev- i recentment al USAID, directora general de WNISEF –un fons de capital privat- és la nova Ministra de Finances; Aivaras Abromavicius, banquer lituà que fins fa poc gestionava un fons d’inversió suec a Ucraïna, va ser nomenat ministre d’Economia i Comerç; Alexander Kvitashvili, georgià, nomenat Ministre de Sanitat, càrrec que ja va ostentar a Geòrgia entre 2008 i 2010, i la dona del qual hauria treballat per la CIA. A tots ells se els hi va concedir la ciutadania ucraïnesa en el mateix moment del seu nomenament, requisit indispensable per a poder exercir el càrrec de ministre segons la Constitució d’Ucraïna. Destaquen també casos com el del Hunter Biden -fill del vicepresident nord-americà Joe Biden-, el qual el mes de maig va ser nomenat membre de la junta directiva de la principal companya privada ucraïnesa en el sector del gasístic i petrolier.

Persistència de les pràctiques corruptes. Segons el darrer informe sobre percepció de la corrupció de Transparència Internacional els progressos reals fets durant els darrers mesos a Ucraïna en matèria de lluita contra la corrupció han estat pràcticament inexistents. Així, l’índex de TI de 2014 atorga a Ucraïna una puntuació de 26 sobre 100, el que la situa en la posició 142 sobre un total de 175 països, precedint només Tadjikistan, Uzbekistan i el Turkmenistan d’entre totes les antigues repúbliques de la URSS, i amb un augment total de només dues posicions en relació a 2013.  Al mateix temps, segons denuncia Nacions Unides alguna de la nova legislació adoptada en l’àmbit de la lluita contra la corrupció i la seva posterior implementació aixeca dubtes en matèria de drets humans, sobretot pel que fa a l’acomiadament de funcionaris públics arran de l’anomenada “Llei de Lustració”, la qual pot ser aplicada de manera arbitrària i discriminatòria.

Retallades i privatitzacions massives. El nou pressupost per a 2015 recull les dures condicions imposades pel FMI a canvi d’un crèdit de 17mil milions de dòlars concedit al govern ucraïnès, una quantitat  que ja s’ha demostrat insuficient donada la contracció del PIB d’un 7% el 2014 i la caiguda del valor de la hrívnia (moneda local) d’un 48% respecte al dòlar. Aquestes mesures inclouen la privatització d’unes 1.200 de les 1.500 empreses estatals existents al país –procés en el qual els inversors americans i europeus tindran preferència de compra-, importants retallades en serveis socials, educació i sanitat, i pujades d’impostos. Tot i això, la despesa militar passarà de prop del 2% al 5,2%, en un pressupost la darrera visió del qual es va votar sense que bona part dels parlamentaris en poguessin llegir el text complert, sota la pressió d’adoptar-lo abans de la finalització de l’any per a poder aspirar a rebre nous crèdits del FMI.

Nova Ucraïna, vella oligarquia. Més enllà de les disputes que puguin sorgir, i com qualsevol altra oligarquia, la ucraïnesa té els seus propis interessos de classe, els quals es diferencien dels de la resta de la societat sobretot pel que fa a la preservació de l’estatus quo. És per això que en moments en el que es produeix una possibilitat de canvi sempre troben la manera de moure els fils necessaris per bloquejar aquelles reformes que puguin afectar els seus interessos corporatius. Amb aquest objectiu, grans magnats com ara Rinat Akhmetov, Igor Kolomoisky, Dmitro Firtash, Viktor Pinchuk, Vadim Rabinovich, Vadim Novinsky i inclús membres de la “família” de Viktor Yanukovich s’han assegurat comptar amb nombroses persones afins -normalment comprades- en les llistes de diferents partits amb representació al parlament arran de les eleccions del mes d’octubre, però sobretot entre aquells parlamentaris escollits per representació uninominal -un 50% del total-. Una pràctica que, tot i els grans canvis que se suposa havien de venir amb el “triomf” de l’Euromaidan, es manté.

El Donbass, escanyat econòmicament. Tot i que bona part de les empreses situades en territori sota control dels rebels segueix pagant els seus impostos a Kiev, el govern ucraïnès va decidir fa unes setmanes tallar els subsidis socials, pensions i altres pagaments destinats a les zones del Donbass controlades per les milicies separatistes. La situació en aquella zona és cada cop més desesperada, patint sobretot els nens, la gent gran i els sectors més desafavorits. Per si això no fos suficient, durant les darreres setmanes diferents batallons -sota comandament del Ministeri de l’Interior ucraïnès- han bloquejat l’accés d’ajuda humanitària a la regió -sobretot menjar i medicines- impedint que aquesta arribi a la seva destinació. Segons declaracions de Oleksiy Nozdrachov, cap de cooperació civil i militar a l’est d’Ucraïna, l’estratègia de Kiev és continuar retirant els serveis públics de les zones controlades pels rebels, confiant en què això incrementi el patiment de la població local i aquesta es giri en contra dels milicians. Així, on Nacions Unides veu una crisi humanitària cada cop més greu, Kiev hi veu una oportunitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s